Un grup social amb espèrit crític: la burgesia

   Entre las classes  privilegiades i les que ocupen els nivells més baixos de la jerarquia social, la burgesia del segle XVIII s'aferma com la plataforma en què gravitarà, próximament, el pes total de les manifestacions polítiques, econòmiques i culturals de la humanitat. En el decurs dels segles precedents, la burgesia nacional s'havia fet càrrec de la direcció del capitalisme comercial i financier, al mateix temps que s'infiltrava en l'agricultura i en l'administració de l'Estat. Aquesta gran burgesia arriba al XVIII ennoblida, formant part de les classes aristocràtiques del país. Però la massa burgesa, la que en conjunt es va apropiar del nom de tercer Estat, obre les portes del segle amb una empenta, una força i una ideologia noves.
            Entre aquesta burgesia no privilegiada, alta i baixa, negociants, industrials, homes de lleis, patricis urbans, es difonen les noves concepcions ideològiques racionalistes i crítiques que postulen la transformació política i social. Perquè la burgesia, d'espèrit emprenedor i innovadora, sabent que és un element vital de la societat, pretén trancar les prescripcions i els privilegis que li priven l'accés als càrrecs públics i a l'exèrcit i la col.loquen en posició desavantajosa respecte a les classes aristocràtiques. Per aquesta raó, les paraules llibertat i igualtat van ser adoptades per la burgesia com a armes sagrades per conquistar els reductes de l'Antic Règim, com un recurs biològic suprem.
            Però la burgesia només es va manifestar revolucionària en aquells països on formava la classe social poderosa (...). Ni a l'est d'Europa ni a les penínsules mediterrànies, on el comerç i la indústria estaven poc desenvolupades, ni a Anglaterra, on la revolució de 1688 havia satisfet completament els seus objectius político-socials, trobem una disposició subversiva en els elements burgesos. En canvi, a mitjan segle XVIII, aquesta existeix de manera indubtable a Holanda, Bèlgica i, en particular, a França i al nord d'Itàlia.

      

                                                                                    J.Vicens Vives. Història General Moderna, v. II

1. Situa el context històric del document (espai, temps, època) (0,75 punt).
• Europa, s.XVIII, Edat Moderna/ Antic Règim
  
2. Nomena la "ideologia nova" a què es fa al.lusió en el primer paràgraf i comenta resumidament les seves característiques. (1,5 p.)
• La Il.lustració. Consulteu els vostres apunts sobre les seves característiques.
  
3. Explica el concepte d’igualtat, tal com el concebia la burgesia al s. XVIII (final del segon paràgraf). (1 punt).
• La igualtat burgesa es refereix a la igualtat de drets sociasl (no polítics), és a dir, a l'abolició dels privilegis.
  
4. Indica el tipus de societat que reflexa el text. Raona la resposta indicant en quina idea del  text et bases(0,5 p.)
• Societat jerarquitzada estamental: parla de classes privilegiades.
  
5. No tota la burgesia europea del s. XVIII està en contra del sistema establert:
       a) indica les raons de la postura burgesa revolucionària, segons el text. (0,5 punt).
• en el que formava una classe poderosa però no a Anglaterra on ja s'havia produït una evolució al 1688   b) analitza quina és la postura de la burgesia espanyola davant el poder i els seus motius(1 p)
• la burgesia espanyola no va ser revolucionària al segle XVIII sinó reformista, recolzava el despotisme absolutista perquè era encara massa dèbil
  
6. Explica  què vol dir l'autor quan diu que "la revolució de 1688 havia satisfet completament els seus objectius político-socials", indicant a quins objetius concrets es refereix.(3r fragment)(1,25 p)
• la revolució de 1688 havia limitat el poder del monarca establint una monarquia parlamentària en la què els interessos de la burgesia capitalista estaven defensats per l'Estat. Es van abolir els privilegis aristocràtics.
  
7. Escriu les idees fonamentals de cada paràgraf. (2p).
• Idees subratllades
8. Com es diu la revolució que acabarà amb l'Antic Règim? (0,25)
• Revolució burgesa
  
9. Va ser una revolució dirigida pels sectors més desfavorits de la societat?. Raona la resposta, (1,25 p.)
   • No. Va estar dirigida per la burgesia, especialment l'alta burgesia, que tenia uns nivell de renda elevats.